# | Vídeo | Duració |
---|---|---|
1 | Introducció al codi ètic. | 03:53 |
2 | Els valors de la UPF. El plagi. | 05:20 |
3 | Continguts del codi ètic. Autoria intel·lectual. | 04:42 |
4 | Debat sobre el conflicte d'interessos. | 03:11 |
Part II: Els valors de la UPF. El plagi.
Us comentava que hi havia uns valors que són els que vàrem recollir, ja fa uns anys, no al mes de juliol, sinó ja fa temps, en el que era l’estratègia de la UPF. Eren uns valors de llibertat acadèmica, col·legialitat i subsidiarietat, unitat del saber, compromís amb la ciutat i cultura de qualitat. Aquests són els valors, són paraules més o menys maques, agradables, és difícil estar-hi en desacord, el que si es va fer en aquell moment va ser desenvolupar cadascun d’aquells valors.
Llibertat acadèmica, Què s’entén per llibertat acadèmica?, Que vingui aquí un professor i expliqui el que vulgui? –No. Hi ha un problema, hi ha un pla docent, hi ha uns objectius docents, hi ha unes competències, i per tant el professor té llibertat per explicar de la forma que cregui més convenient el què s’ha programat en aquell pla docent. Per tant, el professor no pot explicar el que vulgui sinó que s’ha de cenyir a una planificació. Els investigadors, els professors, poden fer recerca sobre el que ells creuen més convenient, no tenen per què cenyir-se al que dicti la universitat en quant a que és prioritari fer recerca sobre una sèrie d’àmbits. Per tant, aquí hi ha uns principis de llibertat acadèmica que són, diguéssim, la base de qualsevol institució dedicada a recerca i dedicada a educació i ensenyament.
Col·legialitat i subsidiarietat és un segon valor, que són dues paraules una mica estranyes. Bàsicament la idea que donen a darrera és la de col·legi, s’entén com a col·legi, per exemple, l’Escola Superior Politècnica formada per uns estudiants, vosaltres, uns professors, dels quals jo formo part, un personal d’administració i serveis... i tot el que siguin decisions que afectin a vosaltres o nosaltres que les prenguem en el aforo més a prop possible de l’Escola Superior Politècnica. Per exemple, la junta del centre, per exemple, amb reunions de delegats, i a partir d’aquí intentar apropar les decisions allà on es troba el col·lectiu afectat.
La unitat del saber, que és molt important. Què vol dir això? vol dir que de vegades, els que hem fet enginyeries, ens donem de més i donem de menys la resta d’estudiants: ‘Aquell estudiant, pobret, fa un altra carrera perquè no ha pogut entrar a enginyeria’, no és cert, el seu àmbit de coneixement és tant important com pugui ser el nostre. I aquí hi ha d’haver un respecte mutu i un respecte absolut a qualsevol àmbit i a qualsevol disciplina.
Compromís amb la ciutat. Jo crec que és obvi, no cal comentar-ho, som una institució publica arrelada a Barcelona, finançada parcialment per la Generalitat i per tant tenim uns objectius de projectar el nostre món més local cap al món global.
I la cultura de qualitat. Crec que ja ho vaig comentar, ho vaig comentar amb amplitud... bàsicament el resum és que us demanava implicació de cara al que és la millora contínua de la institució, a diferents nivells i també en diferents moments.
Per tant, això és el que inspira el codi ètic de la universitat, tenim per tant alguns temes que ens preocupen. Un dels temes que ens preocupava era el tema del plagi, de la còpia. Còpia en un examen, còpia en un treball, però també la copia en un treball de recerca que pugui fer algun altre professor, no només diguéssim el concepte de còpia que un estudiant té més clar.
Per tant, és un tema que si dediquen unes línies. Ara les veurem. El que m’agradaria és que quedés clar que el missatge a partir d’ara és ser honest; primer amb tu mateix i segon amb la institució on estàs. I per tant, intentar eradicar qualsevol d’aquest tipus de pràctiques.
Per què? Perquè el que estàs fent bàsicament és un frau, insisteixo: un frau amb tu mateix en primera instància i un frau amb als teus companys. Hi ha estudiants, hi ha companys vostres que realment estan preocupats i ens han exigit i ens han demanat que,si us plau, tanquéssim aquest tema d’una vagada. Per què? Perquè es molt frustrant que una persona que treballa durant mesos, durant setmanes... una matèria i s’esforça i progressa... i de sobte se n’adona que en un moment d’avaluació com por ser un examen, algú que no ha vist mai arriba allà, fa una cosa rara... una cosa rara que pot ser agafar el mòbil, crear un grup de WhatsApp, enviar unes preguntes i rebre unes respostes.
I a partir d’aquí, la sensació de frustració i de frau és tal que l’ únic que pot acabar amb aquesta actitud som nosaltres mateixos. I, per tant, al que us emplaço és a establir un pacte en el qual, independentment del que haguem fet a la nostra vida passada, entenguem que aquí les regles del joc són diferents i són aquestes.
Obra amb llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-NoDerivats 3.0 Unported License.