# | Vídeo | Duració |
---|---|---|
1 | Creació de subxarxes | 06:57 |
2 | Temps de transmissió i de propagació | 04:22 |
3 | Retard de transferència d'un paquet | 07:10 |
4 | Transmissió d'un fitxer extrem a extrem | 08:32 |
Part I: Creació de Subxarxes
Hola, molt bones tardes, el ara veurem és un conjunt d’exemples relacionats amb l’assignatura de Xarxes i Serveis i començarem amb un primer exemple on veurem com es fa l’assignació de adreces IP, com es creen les subxarxes i després, en els exemples següents, veurem càlculs del retard, en aquest cas de transmetre un paquet de diferents enllaços i també la transferència d’un fitxer.
Comencem pel primer exemple que podeu veure a les transparències que estan adjuntes en aquesta pàgina web i ens plantegen l’escenari següent: una xarxa formada per un Router, on hi ha connectats dos ordinadors: el B, el C i un altre aquí. I ens demanen que assignem adreces, que creem les diferents subxarxes i assignem adreces IP a les diferents interfícies de la xarxa de cada dispositiu. En concret ens donen el rang següent d’adreces IP per configurar la nostra xarxa.
Com procedim? Bé, primer de tot hem d’identificar quantes subxarxes tenim en conjunt. Podem veure que en tenim tres, la subxarxa 1: S1, la subxarxa S2, i la subxarxa S3. Recordeu que una subxarxa bàsicament està definida per cada Interfície de xarxa del Router. En aquest cas el nostre Router té tres interfícies de xarxa i per tant, defineix tres subxarxes.
Per tant, el primer que hem de fer és ser capaços de posar un nom, una adreça de xarxa a cada una de les subxarxes. Com tenim tres subxarxes, necessitarem quatre bits, és a dir, 2^2 bits, per poder anomenar aquestes tres subxarxes. Per tant, agafarem aquest bits, dels bits que tenim disponibles, en concret, tenim la màscara del rang d’adreces IP: /28, per tant, vol dir que tenim 4 bits de host disponibles per definir les diferents subxarxes, de les quals en podem agafar dos per als diferents nodes. Per tant, la subxarxa S1, podríem identificar-la utilitzant aquests dos bits d’aquí, en concret, podríem identificar-la amb la seqüència de bits 00, i deixar els dos últims bits per anomenar els diferents hosts, on aquests dos bits, poden tenir quatre valors possibles, on això seria l’adreça de xarxa de la subxarxa i els dos bits serien l’adreça de Broadcast d’aquesta subxarxa. Per tant, la subxarxa S1, la podríem identificar amb l’adreça: 168.1.0/, com hem agafat dos bits, hem d’augmentar de 28 a 30. L’adreça de Broadcast en aquest cas seria 192.168.1, amb els dos bits últims a un, seria aquesta combinació d’aquí, i per tant, tindríem l’adreça punt 2, referit a la màscara, que és barra 30 (/30).
I ens demanen també que assignem dues adreces IP a cada interfície de xarxa. En aquest cas tenim una aquí i una, aquí. Podríem assignar l’adreça 1 a l’ordinador A que seria 192.168.1.1 i l’adreça 2 a la interfície del Router. I d’aquesta manera tenim configurades, o anomenades, les adreces de xarxa i Broadcast d’aquesta subxarxa i les IPs per cada interfície.
El procediment per assignar les adreces IP a la subxarxa 2 i a la subxarxa 3 seria exactament el mateix i bàsicament podem assignar-li a la subxarxa dos els bits, en comptes de 00, una altra combinació podria ser la combinació 01 i d’aquesta manera podríem trobar les adreces de la subxarxa, Broadcast i l’adreça IP de cada cas. En concret, si només detallen l’últim octet, tindríem .1.00000100 per a l’adreça de xarxa, aquests serien els últims bits que identificarien la subxarxa. Per l’adreça de Broadcast també tindríem: el punt 1, els quatre zeros, els mateixos dos bits que es posen a l’adreça de subxarxa i els dos últims bits a un (.1.0000XX11). I unes altres dues combinacions intermèdies, podrien ser: la 01 i la 10, que seran per a les dues interfícies de xarxa. En aquest cas, aquesta d’aquí, utilitzaríem la combinació 01, de manera que ens quedaria la combinació 192.168.1., i això en binari seria la combinació 0101, que correspon a 5. El valor decimal número 5. I a aquesta adreça IP d’aquí, li podríem assignar el valor 0110 que correspon al valor 6.
I amb això, simplement s’hauria de repetir el mateix procediment per a la subxarxa S3, li podríem assignar els dos bits 11, per exemple, per identificar-lo, aquests dos bits d’aquí, que fossin 11 i repetir el mateix procediment i amb això acabem aquest exemple.
Obra amb llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-NoDerivats 3.0 Unported License.