Comunicacions Orals

Hi ha una sèrie de qüestions físiques que hem de tenir en compte. L’angle del cos. Si estic en un bar amb uns amics que fa temps que no veig... parlant amb algú... i de sobte algú ens diu, sabeu del que m’he assabentat? La nostra reacció automàtica és: Què ha passat? Segurament no en som conscients però estàs col·locat de forma normal i en el moment que algú té la intenció de dir-nos alguna cosa important ens tirem endavant.

Aquesta inclinació cap endavant sempre mostra un cert interès. De la mateixa manera que, òbviament si estic així (recolzat còmodament a la cadira) mentre m’estan explicant alguna cosa, mostro tot el contrari.

Per la qual cosa ho hem de tenir en compte quan fem exposicions, perquè si es tracta d’una exposició en grup, encara que jo no estigui parlant, la gent em veu igual. Esteu dins del camp visual. Vull dir que si està presentant algun company vostre ara o en un futur, i tu ja has acabat de parlar... el teu company està aquí parlant però tu estàs així... et veuen. Et veuen igualment i queda fatal. O sigui, que això ho hem de tenir en compte.

Una altra cosa és el contacte visual. Jo ho utilitzo bastant i funciona molt bé, i a més a més, funciona molt bé en moltes coses. El contacte visual sempre permet mantenir de la gent amb qui estàs parlant, sobretot quan parles amb més d’una persona, l’atenció. Igualment que si algú està parlant i te’l quedes mirant, ràpidament sap que l’estàs mirant perquè està fent alguna cosa que no hauria de fer. Amb lo qual és important.

A part que dóna seguretat, perquè algú que està parlant, no es pot generalitzar perquè hi ha gent que no mira als ulls perquè són vergonyosos i no aguanten la mirada. Però per norma general, si tu ets capaç de mantenir, o quan et miren gires el cap, és com si tinguessis alguna cosa per amagar, per dir-ho d’alguna manera. Alguna cosa que et dóna inseguretat.

Per tan, si alguna vegada, en una entrevista de feina, defenent algun projecte... en totes aquestes situacions és important que mantingueu el contacte visual. I a més a més, amb tota la gent del tribunal, en el cas de que es tractés de la presentació d’un projecte. O, per exemple, quan us estan fent una entrevista més de dues persones, o més d’una, no mireu tota l’estona a la mateixa persona, aneu alternant.

La posició dels braços. Eviteu posar les mans a les butxaques perquè no queda gens bé. Normalment el que es diu és posar les mans al darrera.

Braços encreuats tampoc. Aquesta és una posició que utilitzem bastant perquè és còmode. El que passa és que normalment quan ens posem alguna cosa al davant és com posar-nos una barrera.

Els gestos i els moviments. Els gestos i els moviments ens ajuden a emfatitzar part dels missatges que estem donant. Si és tracta d’algú que mou molt els braços i de forma contínua, arriba a un punt que has perdut totalment el fil del missatge perquè ja estàs marejat.

L’expressió facial, això també és important. Si ja faig cara de sorpresa quan algú diu alguna cosa, encara que no digui res, penses que estic al·lucinant o que ha passat alguna cosa. És important que tinguem en compte els missatges que ens arriben de les persones que tenim al davant. A les persones a qui estem transmeten el missatge. Si les estic avorrint o veig que estan cansades és preferible que faci una pausa abans de que segueixi amb la classe i que hagi perdut l’atenció de la meitat de l’audiència.

Les mans i els braços us ho he comentat abans. Una cosa important que molesta bastant, veig que ningú ho té... (agafa un bolígraf) si hi ha alguna persona... jo és que això no ho sé fer... he practicat molt però no em surt lo de donar la volta el bolígraf amb una sola mà... per exemple, en una exposició tu no pots estar fent això. Queda fatal. De la mateixa manera que amb els bolígrafs del “clic-clic”... “clic-clic, clic-clic, clic-clic” i al final algú us farà tirar el bolígraf, com a mínim. Si és algú que té la tendència de moure molt les mans és preferible que agafeu un paper.