Comunicacions Orals

És important que tinguem en compte què és el que volem dir, com ho volem dir, quan, perquè i a qui. Hi ha coses, per exemple, que no es poden dir per missatge. O hi ha qüestions que no es poden resoldre per telèfon... hi ha punts que sempre és millor anar-ho a parlar personalment. Imaginem-nos el cas que tinc un examen, o me’n vaig de viatge... què faré? Li enviaré un e-mail al professor?... pots... però primer de tot intenta anar a parlar amb ell personalment. Perquè com es tracta d’una tema que, a més a més, necessita la seva aprovació... t’hi estàs jugant una assignatura... és millor no resoldre-ho per e-mail.

Haig de ser ordenat durant la meva intervenció. Això és molt important. Quan hagueu de presentar alguna cosa: per exemple, en les conferències que solem anar, tu envies el teu article, te l’accepten i et diuen que tens set minuts per presentar el teu treball... a lo millor és un treball de dos anys de feina i resumir-lo en set minuts serà difícil. Si hi ha és difícil quan s’és ordenat, imagineu-vos quan un no ho és.

Això és important que ho tingueu sempre en compte. És una relació aproximada de percentatges: una petita introducció del que presentareu, perquè la gent no ho ha perquè de conèixer; el desenvolupament... ja sé que és un tema molt bàsic però és important perquè quan no tinc molta pràctica en fer presentacions orals em puc estendre molt en la primera part i quan me’n vull anar a la segona em queden sols dos minuts. I aquest aspecte també s’avalua perquè no deixa de ser la competència de saber sintetitzar la informació, de planificar bé i d’organitzar bé el missatge que vull transmetre.

D’altra banda, això no ho hem vist abans, controleu aquests elements: el volum de la veu i l’entonació. Si és algú que parla molt fluix, als deu minuts ja m’hauré cansat de fer l’esforç de sentir alguna cosa perquè és difícil sentir-lo. Per això és molt important que controlem el volum i el to.

El vocabulari, òbviament també. Els afegitons: “eh”, “vale”... això ho fem tots, però no ens en adonem fins que no ens veiem enregistrats o fins que algú ens diu que hem dit 57 vegades “vale”.

La sintaxis, que intentem parlar ordenadament i amb coherència.

L’ordre, l’estructura i les pauses.