De tot això que hem estat parlant, el que en traiem és que quan em comunico no només ho faig amb les paraules. Haig de tenir en compte els tics, la brusquedat dels moviments, el que estàvem comentant dels braços. El tema de la mirada...
La roba. Què en penseu d’això? Creieu que l’hàbit fa al monjo? Com us deia, això era més que res perquè ho penséssim... jo crec que sí que ho hem de tenir en compte... per exemple: anar ben pentinat, no anar amb les lleganyes, coses bàsiques. Anar ben pentinat pot voler dir fer-te la teva cresta la mar de bé. Vull dir net, amb lo que portis però de forma correcta.
La meva actitud també es transmet en el discurs. Això és important: no és el mateix intervenir que interrompre. Això ho hem de tenir en compte. Hi pot haver una persona que intervingui molt però si intervé sense ordre el que està fent és interrompre. Ho dic sobretot pel tema dels debats. Que no us penseu que perquè parleu molt és millor, perquè a lo millor parlant molt el que esteu fent és molestar, trencar la dinàmica.
I per últim, que això era el que us comentava abans sobre els missatges que m’arriben de la gent a la que estic parlant. Per exemple: veure que fan cara d’adormits, o veure que el tema els interessa... perquè en la cara es nota. I, a més a més, des d’aquí hi ha una visió estupenda i perfecte. Us recomano que alguna vegada us poseu aquí quan hi hagi gent, es clar.
