Xarxes i serveis

A l’exemple anterior simplement hem aclarit o redefinit el temps de transmissió i el temps de propagació. Ara aplicarem aquests conceptes a un tercer exemple. En aquest cas, calcularem el temps que triga un paquet des que surt del node A fins que arriba al node C. A la transparència adjunta teniu els valors de cada enllaç, o les característiques de cada enllaç, així com la longitud del paquet. I fixeu-vos que també apareix a cada node el temps de processament. Quan aquest node rep un paquet, quant de temps triga en poder llegir els continguts d’aquest paquet i saber, per exemple, si l’ha de reenviar, si es per ell o si té errors o no.

Tenim la nostra xarxa, que es sempre la mateixa, amb el nostre router, el node C, el node B i el node A i ens pregunten ¿quant trigarà un paquet de longitud 12.000 bits des que surt des d’A, des que es comença a transmetre, fins que arriba a b? Bàsicament, haurem d’aplicar els conceptes que hem vist a l’exemple anterior per calcular el temps de transmissió en aquest enllaç (a l’enllaç 1), el temps de propagació per aquest enllaç, el temps de processament al Router, el temps de transmissió i el temps de propagació a l’enllaç 2 i el temps de processament a l’ordinador B.

Però abans de fer aquests càlculs, dibuixarem com evolucionaria el paquet dins aquesta xarxa. Bàsicament podem fer els diagrames temporals que utilitzem típicament per representar aquests problemes. I en aquest cas tenim els tres nodes que formen part de la xarxa per on passa el paquet. Fixeu-vos que cada eix vertical representa el temps, és a dir, el temps comença aquí i va creixent, i agafem un temps de referència: t=0, a partir del qual el paquet comença a ser transmès. Aquest bit va viatjant per l’enllaç, es va propagant. I en aquest punt d’aquí després d’un cert temps de propagació sobre l’enllaç 1 arriba a Router, que seria aquest element d’aquí. Si aquí es comença a posar en l’enllaç el primer bit, aquí es quan s’acaba de posar l’últim bit, i aquest temps d’aquí serà el temps de transmissió sobre l’enllaç 1.

Per tant, en aquest punt d’aquí, tot el paquet ha arribat al Router. I aquest Router dedica un cert temps, que tenim a les transparències, per processar aquest paquet i veure què és que ha de reenviar a B. En funció de les capçaleres que contingui aquest paquet, on s’inclou bàsicament l’adreça de destinació, el Router decideix si l’envia a C o a B. En aquest cas, segons la informació, decideix enviar-lo a B. Per tant, una vegada l’ha processat i ha decidit enviar-lo a B, aquest paquet es transmet cap a B. I aquí, aquest primer bit viatjarà per aquest enllaç, fins arribar a B, en aquest punt d’aquí. Per tant, això seria el retard de propagació sobre l’enllaç 2. Això seria l’enllaç 1, i això seria l’enllaç 2.

El dibuix, evidentment, no està fet a escala, per exemple, aquest retard de propagació és més petit que aquest retard de transmissió, més o menys, però en tot cas, aquest d’aquí sí que podem dibuixar-lo una mica més realista. Si us fixeu, la capacitat de l’enllaç 2 és molt més petita que la capacitat de l’enllaç 1. Per tant, això voldrà dir que el temps de transmissió d’aquest paquet serà molt més gran sobre l’enllaç 2 que sobre l’enllaç 1. Per tant, això ho podríem representar d’aquesta manera, on aquest temps d’aquí és el retard de transmissió sobre l’enllaç 1 i aquest d’aquí, sobre l’enllaç 2. En aquest temps d’aquí seria el retard de transmissió sobre l’enllaç 2.

Per tant, en aquest put d’aquí el paquet arriba a B i llavors ha de processar-lo i trigaria un cert temps, fins aquí, per processar el paquet. Això seria, aquí, el temps de processament del Router.

Què és el temps total que ens demanaven en aquest exemple? El temps que hi ha des d’aquí, fins a t=0, fins que aquest paquet arriba i es processa a B, que seria el temps total. No posarem els números en aquest exemple, ho podeu resoldre vosaltres mateixos, però sí escriurem els diferents termes perquè quedi constància.

Per exemple, aquest retard total tindrà simplement un primer terme, un segon terme, un tercer terme, un quart terme que seria el retard de propagació, un cinquè terme i un sisè terme. En detall, seria L partit per cada capacitat de l’enllaç 1: el temps de transmissió d’aquest d’aquí, més el temps de propagació, que seria la distancia de l’enllaç 1 partit per la velocitat de propagació de l’enllaç 1 i és el temps de processament del Router. Que si té un valor que ens donen, aquest sí podem calcular-lo. I això seria la transmissió d’aquest paquet per l’enllaç 1on hauríem de sumar simplement els mateixos termes sobre l’enllaç 2, que podríem afegir-lo aquí.

Fixeu-vos que el paquet és el mateix, per tant, té la mateixa longitud, el temps de propagació serà diferent, perquè la longitud o la distancia de l’enllaç 2, comparada amb l’enllaç 1 és diferent, de fet, fixeu-vos que l’enllaç 2 és molt més llarg que l’enllaç 1, per os valors que teniu a les transparències. I finalment, haurem de posar el retard de processament del receptor, del node B en aquest cas.