# | Vídeo | Duració |
---|---|---|
1 | Creació de subxarxes | 06:57 |
2 | Temps de transmissió i de propagació | 04:22 |
3 | Retard de transferència d'un paquet | 07:10 |
4 | Transmissió d'un fitxer extrem a extrem | 08:32 |
Part II: Temps de transmissió i de propagació
En aquest segon exemple, aprofundirem en un parell de conceptes que, tot i que són molt senzills, s’han de conèixer i s’han de tenir clars, saber-los utilitzar i aplicar. Els dos conceptes són simplement el Temps de Transmissió i el Temps de Propagació. Per això, si agafem l’exemple que tenim a les transparències de la mateixa Xarxa que teníem abans, fixeu-vos que teníem un Router al mig, teníem un Host de l’ordinador A, el B i el C. Cada enllaç que tenim: l’enllaç 1, l’enllaç 2, l’enllaç 3, té un conjunt de característiques de cada enllaç: la velocitat de transmissió, la seva capacitat, la seva longitud, la distància, i el tipus de medi que defineix, en aquest cas, la velocitat de propagació. A l’enllaç 1 i l’enllaç 2, teniu que la velocitat de propagació és la velocitat de la llum, per tant, poden ser fibres òptiques. I a l’enllaç 3, el que tenim és que pot ser un enllaç de coure o cable coaxial, metàl·lic en qualsevol cas, i per això la velocitat de propagació sobre aquest enllaç de la senyal és inferior, és típicament 2.8 * 10^8 m/s.
Agafarem per exemple el primer enllaç i veurem en aquest enllaç com calculem el Temps de Transmissió. Ens podem referir al Temps de Transmissió com Rtx, un retard o un Temps de Transmissió que es defineix com L (la longitud total del paquet) partit per C (la capacitat de l’enllaç). L, insisteixo, longitud total del paquet, incloent les capçaleres i les dades, i C, és la capacitat d l’enllaç. I això ens dona un valor que tindrà unes unitat de Segons, pel fet que és un retard o un temps.
Com hem d’interpretar aquest resultat? Aquest és el temps que triga un paquet, un paquet que enviï el node A, de longitud L, per ser transmès, per ser posat dins del medi. Recordeu que els enllaços es poden veure com canonades, com tubs, i el temps que necessitem per posar un paquet de longitud L dins l’enllaç es el Temps de Transmissió.
Comencem posant un primer bit, després un altre bit, un tercer bit, fins l’últim bit, l’L, a l’enllaç. I el temps que triguem en posar tots aquests bits dins d’aquest enllaç, és el temps de transmissió. D’acord? Senzill, però és un concepte important.
Després, una vegada que un bit hagi entrat a l’enllaç, aquest bit viatjarà dins aquest tub, dins aquest enllaç, fins arribar al final i triga un temps, un temps que depèn de la distància que té aquest enllaç, així com de la seva velocitat de propagació, és a dir: la rapidesa amb la que es mou aquest bit dins d’aquest enllaç. ¿Com ho calculem?: Retard de propagació, que és igual a la distancia dividida per la velocitat a la que es mou, en aquest cas, el bit. ¿Quines unitats tindrà?, bé doncs, si això són metres, i això son metres per segon, ens tornarà a quedar, segons, pel fet que segueixen un retard.
Recordeu que això és un temps de viatge, és el temps que triga un bit des que entra en un enllaç fins que surt per aquest. I per tant, si ho mirem des d’un punt de vista de bit, quan haguem posat el primer bit, aquest bit trigarà aquest temps per sortir per l’enllaç. El segon bit trigarà el mateix temps i així consecutivament per tots els bits que tinguem al paquet.
Obra amb llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-NoDerivats 3.0 Unported License.